Quins són els components bàsics?
Òxids principals: l'estructura central és diòxid de silici (SiO₂), normalment també conté òxid d'alumini (Al₂O₃) i òxids metàl·lics com el liti, el magnesi i el calci.
Característiques estructurals: No és ni vidre simple ni totalment ceràmic, sinó que es forma escalfant un vidre base, donant lloc al creixement de nombrosos cristalls minúsculs al seu interior.
Quines són les diferències de composició per a diferents aplicacions?
Materials -resistents a la calor: per exemple, el sistema de silici i alumini liti (Li₂O-Al₂O₃-SiO₂), amb un baix coeficient d'expansió tèrmica, adequat per a estris de cuina-resistents a la calor o fundes de telèfons mòbils.
Materials elèctricament aïllants: per exemple, el sistema de silici alumini magnesi (MgO-Al₂O₃-SiO₂), amb excel·lents propietats elèctriques, que s'utilitza habitualment en components electrònics.
Biomèdica: les ceràmiques de vidre utilitzades en la reparació dental o òssia sovint contenen òxid de calci (CaO) i pentòxid de fòsfor (P₂O₅), que presenten bioactivitat.
Quina diferència hi ha entre el vidre i el vidre normal?
Contingut de cristalls: els àtoms del vidre normal es disposen aleatòriament, mentre que la ceràmica de vidre té cristalls ordenats a l'interior, cosa que els fa més forts i resistents.
Rendiment superior: com que conté cristalls, generalment és superior al vidre normal en termes de força, resistència a la calor i estabilitat química. Sembla vidre però sembla ceràmica.
